2n Taller a l'Ateneu de Sant Cugat: Contes sobre el mural

El proper dissabte 29 de novembre faig el darrer taller del trimestre a l'Ateneu de Sant Cugat.

Contes sobre el mural
Hi havia una vegada… una paret. Una paret plena de dibuixos i paraules. Una paret que a tot aquell que la mirava amb atenció li regalava una historia de fantasia que mai més no tornaria a oblidar.


Per Nadal, més tallers per a nens i nenes que volguin gaudir d'una:

Bona lectura!


*A la foto Humpty Dumpty, l'ou sobre el mur. És un famós personatge infantil anglés que m'ha semblat adient per il·lustrar el taller i que sorgeix d'aquest poema del s.XIX:

Humpty Dumpty sat on a wall.
Humpty Dumpty had a great fall.
All the king's horses and all the king's men
Couldn't put Humpty together again.

Trad. més o menys lliure:

Humpty Dumpty va seure en un mur.
Humpty Dumpty va caure ben dur.
Tots els caballs i homes del rei
no van poder unir al Humpty mai més.

El Humpty Dumpty es va fer especialment famós arrel d'aparèixer a l'obra "Alicia a través del mirall".

Didals de part d'en Peter pan

Estrenar secció m’ha creat un gran dubte: triar el primer llibre que m’agradaria recomenar-vos. A vosaltres i als vostres fills. Perquè aquest racó literari, (que no us enganyin les aparences) és per a nens i nenes de fins... no ho sé… 200 anys?

M’apropo a la meva llibreria i molts dels llibres que hi descansen sembla que deleixen per ser els escollits. “Triem a mi” em diu la Cançó de Nadal de Dickens, “s’apropen les festes i no em negaràs que sóc tot un clàssic”. La Matilda d’en Roald Dahl se’l mira formal i alhora burleta i exhibint els seus poders meravellos, m’alça el llibre per sobre la resta. “La propera vegada, Matilda t’ho prometo”. Paso la mà indecisa per l’Alícia d’en Lewis Carroll, en Jim Botó i Lluc el Maquinista d’en Michael Ende, per l’Illa del tresor de l’Stevenson, quan una dringadissa nerviosa m’obliga a aturar-me. El só surt de les planes d’en Peter Pan, obra de l’autor escocés James Mathew Barrie. 

Tinc moltes raons per escollir aquest llibre: hi surten nens, fades, pirates, indis i cocodrils. També hi ha aventura, amistad, una història d’amor una mica pecul·liar, situacions còmiques o desconsoladament tristes. Però per damunt de tot, Peter Pan, retrata com pocs, l’esperit de la infància: “no crèixer mai”.

Deixant de banda les versions que ens ha portat el cinema, us recomano que torneu a les planes d’aquest clàssic de 1911 (any en que es va publicar l’adaptació en novel·la de l’obra de teatre estrenada a Londres el desembre de 1904). L’obra és un viatge formidable a la Terra del Mai-més. Preneu sense por la “segona a la dreta i recte fins a la matinada”. Penseu que, com La Wendy, en Michael i en John, l’illa no és una terra desconeguda per als infants. Els tres protagonistes reconeixen cada racó d’aquest món màgic, de la mateixa manera que la majoria de nens conèixen de molt a prop el territori de la fantasia i s’hi senten com a casa. En aquest món de meravelles pots volar, creure en les fades i lluitar contra els pirates sense rebre mal. És, finalment, el lloc idoni per entrenar-se per a la vida. Un terreny de creixement que cap nen hauria de deixar de visitar. I és que, com diria en Peter Pan “pensar en coses meravelloses t’enlaira”. D’acord, també es necessita una mica de pols de fades. Però l’obra d’en Barrie és capaç de fer-nos volar tan amunt que, de ben segur, veurem les coses amb una nova perspectiva.
Per cert, me n’oblidava, abans d’acabar en Peter m’ha demanat que us doni de part seva un fort i afectuós “didal”.

Publicat el 30 d'octubre de 2008 al Diari de l'Ateneu de Sant Cugat. Una altra forma de desitjar-vos:

Bona lectura!